Ajudes per la reflexió i l'argumentació

1. ELS 6 BARRETS PER A PENSAR
2. L'ARGUMENTACIÓ DE TOULMIN
3. EL MODEL ARGUMENTATIU DE TOULMIN 
4. COM COMENTAR LES APORTACIONS DELS COMPANYS DE L'AULA
5. REFERÈNCIES WEB SOBRE L'ARGUMENTACIÓ


1. Els 6 barrets per pensar

2. L'ARGUMENTACIÓ COM A FONT DE CONEIXEMENT

Un argument intel·lectual consta, al menys, de dues parts: una part de premissa i una de conclusió. La primera pren la forma de fets, de dades que expliquen o condicionen la conclusió o conseqüència. Aquest model s'anomena sil·logisme.

       Si ...Premissa... llavors...Conclusió

Si / donat que .Fets, dades llavors Afirmació

Veiem uns exemples on marcarem la conclusió en negreta i les premisses amb subratllat:

Donat que els infants són per naturalesa actius i els agrada jugar,(llavors) cal dissenyar activitats basant-se en el joc on puguen participar activament.

 El sentit de l'oïda és el primer sentit que l'infant desenvolupa  per tant és adequat estimular el nadó  amb diferents tipus de música d'acord amb la finalitat proposada.

Les habilitats d’argumentació inclouen identificar i analitzar arguments de textos o entorns d’aprenentatge, així com construir arguments. S’està estudiant la manera com les activitats d’argumentació contribueixen al canvi conceptual, i en conseqüència, a l’aprenentatge significatiu. El que sembla que està clar és que les habilitats lingüístiques, especialment les referents a l'elaboració de frases complexes de caràcter causal i consecutiu afavoreixen aquest tipus d'aprenentatge. 

3. EL MODEL D'ARGUMENT DE TOULMIN

El model argumentatiu, l’estructura de l’argument o simplement el model de Toulmin explica des del punt de vista lògic l’estructura o l’esquema al qual respon un text argumentatiu. Per Stephen Toulmin, en una argumentació directa, un subjecte argumentador presenta explícitament una tesi o opinió i exposa una sèrie d’arguments o raons lògiques que han de desembocar en una conclusió que confirma la tesi proposada.

Toulmin (1958), i després junt a Rieke Janik (1984), descriu un model d’argument conformat per sis tipus de declaracions:

• La conclusió, és el punt de vista que s'exposa front a un tema. Per exemple: "  El pensament d'un infant de 2 anys es caracteritza per l'egocentrisme,  fa referència al fet de considerar el món exterior exclusivament des de la posició i perspectiva pròpies. Sense adonar-se de com seria el mateix món vist des d'un altre punt de vista o bé quin sentit tindrien les mateixes paraules o situació per a una altra persona. D'alguna manera el món és tal com l'infant el veu i el viu".
• Els fets o la premissa, són les dades o la informació sobre els quals es basa la conclusió. És el suport. Per exemple: “D'acord amb Piaget”.
• La justificació  garanteix la rellevància de l’evidència sobre la conclusió, baix la forma de regles, principis, patrons, etc.  Per exemple: “  Piaget va optar no sols per descriure el procés del desenrotllament, sinó també per tractar de “explicar-lo. Este punt de vista va ser una gran novetat per a la seua època”.
• El recolzament assegura que les garanties siguen fidedignes i aplicables al context present. Per exemple: “D'acord amb l'obra de Jean Piaget (1988) Seis estudios de psicología traducció de  Nuria Petit.   Buenos Aires : Editorial Ariel”
• Excepcions o refutacions és una objecció a la tesi proposada. “Per exemple: No obstant, hem de tindre en compte com ja  Lev Vygotsky va indicar,  la influència social en el desenvolupament cognitiu dels infants.  Piaget va ignorar estos aspectes, considerant el xiquet un organisme biològic que es desenrotlla de mode descontextualitzat”
• Finalment trobem, la modalitat que és el grau de certesa de la tesi. És la probabilitat o possibilitat, ja que una tesi deu comprovar-se. 

4. COM COMENTAR LES APORTACIONS DELS COMPANYS DE L'AULA.

Unes dades, uns fets observables que estan justificats i recolzats per observacions, per opinions... permeten arribar a una conclusió en forma de tesi que serà veritat en certa manera o modalitat i que tindrà certes excepcions o possibles refutacions o punts febles.

Aquest argument pot ser contestat en diversos sentits:

-Es pot negar la conclusió (contrargumentar) tot aportant els fets, justificació, recolzament... corresponent.

-També pot acceptar-se total o parcialment matisant les dades o justificacions, modificant la modalitat.

Amb aquesta estructuració es facilita la discussió.

Per estructurar  els comentaris que realitzareu al blog davant les intervencions dels vostres companys seguirà el següent guió:

• Plantejament: és l'exposició de la tesi o afirmació que es pretén defensar. En síntesi hauria d’estar explicitada al tema del missatge.
• Desenvolupament: és la presentació, amb ordre i claredat dels arguments necessaris per defensar la tesi. S'hi diferencien les premisses: són fonaments de la tesi anterior o bé nous fonaments per a la tesi que s'exposa i les demostracions i justificacions que s'aporten per sustentar la tesi o fer canviar l'opinió a l'interlocutor (al lector).
• Conclusió: és la síntesi o reafirmació de la tesi argumentada.

5. A continuació hi ha unes referència web sobre l'argumentació . Les dues primeres aporten informació addicional sobre el concepte d'argumentació i les dues darreres són programaris que podeu descarregar per practicar l'argumentació.         

    

Ensenyar a argumentar

Exercici tradicional sobre l'argumentació però en suport web.

Explicació text argumentatiu

Exposició molt clara i senzilla de les característiques del text argumentatiu. Està adreçada a alumnes de segon de Batxillerat.

 Programari

Belvedere

Programari per facilitar l’argumentació

Convince me